Alguns exemples:
Los caracoles.(Juan Eugenio Hartzenbusch )
Dos caracoles un día
tuvieron fuerte quimera
sobre quién mayor carrera
en menos tiempo daría.
Una rana les decía:
Yo he llegado a sospechar
que sois ambos a la par
algo duros de mover;
antes de echar a correr,
mirad si podéis andar.
“Faula del lleó cadell”
Un lleó cadell li diu al seu pare que vol exercir la seva força, que ja és prou major. El
lleó menut, li diu que vol exercitar aquesta força amb les persones. El seu pare diu que
no, que aquestes són molt malicioses. El cadell diu que ell ho vol fer, que primer
començarà per les dones que no tenen força ni armes i després seguirà per l’home. Va
deixar el seu pare, i va baixar de la muntanya, i en el replà on vivien les persones, es va
acostar a un home amb molt de compte, i aquest home estava serrant un tronc. El lleó li
va dir que feia molt bona olor. L’home, li va dir que ficara la pota i el braç, aquest el va
ficar i es va quedar atrapat entre els dos troncs. L’home li havia tes una trampa. Va
cridar la seva dona, i aquesta li tirà aigua bullint i l’escaldà. El lleó no li va tornar a eixir
el pèl on li havia tirat l’aigua la dona.
El lleó, es pensava que es moriria allí atrapat. Va fer un gran esforç i va poder treure la
pota d’allí dins, però es va deixar bon tros de pell i de carn. Va sortir, i va tornar a la
muntanya amb els altres lleons i amb el seu pare. Aquest al donar-se compte, li va
recordar que les persones són molt dolents.
Va passar un any, i el lleó es volia venjar de l’home i va tornar a casa del pagès. Els
gossos de caça del pagès, se’n van adonar, i el pagès de seguida va demanar a la seva
dona que escalfés aigua. Aquesta vegada també li van tirar aigua bullent, però per tot el
cos, i es va escaldar tot. El lleó va trobar una porta per darrere de la casa, i al voler
entrar, es va veure atrapat entre dos portes. El lleó finalment va poder escapar, i va
tornar amb el seu pare. El seu pare li va dir alguns proverbis.
El que ens vol dir aquesta faula, és que cal fer cas als majors, i que val més viure en pau
que amb guerra.
La guineu i el raïm
 |
 |
Una guineu famolenca va veure uns raïms que penjaven d’una parra i els va voler abastar, però no va poder. Allunyant-se’n, es va dir a si mateixa: “Són verds”.
Semblantment, hi ha persones que, quan no poden aconseguir el seus propòsits per manca de capacitat, prenen per pretext les circumstàncies.
La mostela i el gall
Una mostela que havia atrapat un gall volia trobar una raó justa per menjar-se’l. I vet aquí que el va començar a acusar dient-li que molestava els homes, perquè cantant de nit, no els deixava dormir. Com que el gall va explicar que ho feia pel seu bé, ja que els despertava, perquè acudissin a la feina habitual, ella li va fer un altre retret: “Però tu has profanat la natura mantenint relacions amb les teves germanes i amb la teva mare”. Aleshores ell va replicar que també això ho feia pel bé dels seus amos, ja que d’aquesta manera aconseguia que les gallines ponguessin més ous. La mostela, confosa, li va respondre: “Sempre tens recursos per sortir airós, però, ¿per això, jo no t’haig de devorar?”.Aquest faula vol dir que, quan la naturalesa dolenta s’ha proposat fer mal, si no el pot fer amb un pretext raonable, el fa descaradament.
L'ase i el lleó
El covard que es vana de la seva anomenada només enganya els ignorants, per als assabentats és motiu de befa.Això era un lleó que volia caçar amb un ase; el ben tapa de fullaraca i li encomana espaordir les feres amb elbram que els seria desconegut: en provar de fugir les feres, ell s’hi llançaria al damunt. L’orellut li pren a bramar amb totes les forces i espanta les feres amb un nou portent de la veu, però mentre fugen espaordides pels passos coneguts, el lleó, les atrapa en un atac formidable. Aleshores, el lleó rendit per l’esforç de la matança, crida l’ase i li diu que ja pot callar. Llavors l’ase, tot ufanós, li diu: “Què t’ha semblat la meva veu?.” “Magnífica —li diu el lleó—, no fos que ja coneixia el teu coratge i la teva raça, també jo hauria fugit de por”.
Enllaços:
*** http://www.edyd.com/; faules de Esopo.
