Juny 2013
Benvolguts xics i
xiques de 4º de Primària del Cervantes:
Soc Ivan, aquell
xic que va ser per una estona molt curta mestre vostre durant el segon
trimestre. Em recordeu? Espere que sí, per què jo em recorde tots els dies de
vosaltres, però tots, tots eh!!.
Fa poquet de temps
que he rebut les vostres cartes. M’han agradat totes i m’he rist moltíssim. Aquesta
vegada les heu enviades per a realitzar una activitat, però, ja teniu la meua
adreça, així que si en algun moment voleu enviar-me’n una, estaré encantat i
vos la contestaré de seguida. Ara vos envie jo aquesta carta per contestar-vos
a tots i també per a contar-vos cosetes.
Des que vaig
anar-me’n del Cervantes he estat treballant i estudiant molt en la Universitat.
He tingut molts exàmens... en lo bé que estava jo en classe amb tots
vosaltres!! Un dels exàmens que he tingut que fer ha sigut paregut al vostre de
Coneixement del Medi d’aquest últim trimestre. Sobre la prehistòria i la resta
de períodes històrics. Què interessant no? A mi m’ha agradat molt estudiar-ho.
Vos preguntareu, com pot ser que Ivan sàpiga allò que estem donant? Doncs
gràcies al Blog. Vos he seguit contínuament des de ma casa. Per cert, aprofite
per felicitar-vos, quins grans periodistes esteu fets!! Molt bona la entrevista
que li vareu fer a Marisol Gonzàlez Felip. I també felicitats a la vostra
mestra per ficar-se tan guapa eixe dia disfressant-se de Madame. No tinc
paraules... Increïble!!
Sols em queda dir
que tinc moltíssimes ganes de vore-vos. Vos vull molt a tots, i sempre recordaré a cadascú de vosaltres ja que sou molt
especials. Heu sigut la meua primera classe i no podria haver sigut millor. He
estat molt a gust amb vosaltres tot aquest temps, i tant de bo poguéssem haver
estat més temps junts. Espere que vosaltres també estiguereu a gust amb mi, ja
que vaig intentar fer-ho el millor possible sempre escoltant-vos i intentant
que estiguereu contents. Per què a la fi, la felicitat és el més important. És
el millor consell que vos puc donar, sigueu feliços per què la vida és un regal
que hi ha que aprofitar al màxim.
Vull dir-vos que aquesta no és una despedida. Vull
que sapigueu que estic a la vostra disposició . Podeu comptar amb mi per al que
siga, que jo vos ajudaré o aconsellaré el millor que puga. I espere que alguna
vegada ens tornem a veure. Em faria molta il·lusió.
Per últim vull que
recordeu una cosa:
En un futur proper,
seré mestre. Ensenyaré a molts xiquets, però alumnes com els de 4º del col·legi
Cervantes de Nules a l’any 2013 no en tindré mai. Xiquets i xiquetes sou molt
grans. No canvieu mai.
Moltes gràcies a
tots.
Iván.
